Usos de la PDI (un cas real)

L’altre dia vam tenir ocasió de compartir una estona de conversa amb un mestre que està fent servir la PDI a la seva aula. Us fem cinc cèntim del què ens va estar explicant...

Usos de la PDI:
El mateix ús que tindria qualsevol ordinador: presentacions PowerPoint, vídeos, pel•lícules. Però això encara no presenta cap novetat, fins aquest moment només és un ordinador (evidentment amb connexió a internet) amb una pantalla molt gran. L’accés a qualsevol part de la pantalla es pot fer amb el ratolí o de forma tàctil amb el dit/mà.
La connexió a internet és bàsica ja que suposa una finestra oberta al món, a tota la informació que internet ens pot oferir. Des d’aquest punt de vista és una eina que ofereix uns usos domèstics a classe:
-Trobar imatges de qualsevol tema (vocabulari de català, imatges de qualsevol aspecte a naturals: imatges d’animals, plantes, vídeos youtube...). Permet que la imatge faci l’explicació per tu. Qualsevol activitat interactiva d’internet, format flash, jclic...

-Agenda de classe: es tracta d’arxius Word on cada dia un nen de la classe escriu els deures que hi ha. Aquest arxiu es va guardant i van quedant arxivats tots els dies del curs.

-Activitat expressió oral: cada nen de classe ha de fer una petita presentació d'alguna cosa que els agradi: afició, la seva mascota... . Els nens fan servir la PDI per fer-ne la presentació i la graven a l'ordinador per a que se la puguin endur a cas amb un pen drive.

-Amb un PowerPoint, en el qual pots escriure al damunt i quan vols tancar et pregunta si vols desar els dibuixos, que són tot allò que has anat escrivint, així el proper dia pots continuar des d’allò que havies escrit al teu PowerPoint. .

-Cds de les editorials: pots treballar amb el que et donen les editorials.

Però el que dóna interactivitat a la pissarra digital és el programa "notebook" (en el cas de la pdi d’SMART, l'has de tenir instal•lat, te'l pots baixar de la pàgina d'SMART en una versió de prova). que et permet fer les teves pròpies activitats segons les necessitats que tinguis a l'aula. A més la pots fer servir com si fos una pissarra blanca tradicional, amb la salvetat que et permet desar tot allò que has anat fent durant la sessió de classe (així et permet començar des del lloc exacte on et vas quedar el dia anterior). Això és molt interessant, ja que els nens tenen molta memòria visual i és més fàcil que així es reenganxin amb l'explicació que els has de donar.

Per resumir, la PDI és una eina que és molt útil a l'aula ordinària. El que es guanya és atenció per part dels nens i nenes (de la mateixa manera que es queden "embovats" davant de la tele ho fan davant de la PDI i això fa que entenguin i aprenguin més de pressa). Evidentment no pot ser la única forma d'aprendre però si que és un suport molt bo.

També guanyem atenció des del punt de vista que saben que en un moment o altre els tocarà passar per la pissarra i tocar-la, per tant estan més atents a qualsevol exercici que fas. Estan molt atens al que fa el company qua interactua amb la pdi i si aquest s'equivoca saben que serà algun company que sortirà a fer-ne la correcció. Per tant estan atens tant els que surten a tocar la pantalla com els que s'ho miren.

Un desavantatge que té la PDI és que l'has d'aprendre a fer anar i això vol hores i també que no pots arribar a classe sense havert'ho preparat una mica. Has de conèixer l'activitat que vas a fer i dominar-la quan la presentis als nens. Realment l'ús de la PDI a classe és més una dificultat pels mestres que no pas pels nens i nenes, que ja han nascut en una època diferent.