Creació pròpia

Material elaborat

Recurs interactiu (PowerPoint) per treballar la discriminació auditiva i una primera aproximació a la dactilologia.

Justificació

El nostre treball és un power point interactiu on es treballen els animals, els instruments i alguns sons de la casa. Està destinat a infants de primària o per a persones adultes que han perdut l’audició i volen treballar les seves restes auditives.
Al power point, a més de treballar i potenciar les restes auditives a partir dels sons dels diferents elements que trobem, també hi ha una petita aproximació a la dactilologia per tal de facilitar la tasca de lletrejar una paraula quan aquesta no té símbol amb la llengua de signes.
Primer hi trobarem els sons i com es fa aquest amb els símbols dactilologics per tal de fer una primera discriminació i conèixer els diferents sons i en acabar aquesta petita explicació i primera introducció dels sons, hi ha una sèrie d’activitats on es treballarà, segons l’activitat, la discriminació auditiva, la dactilologia o ambdós casos.

Objectius
•Potenciar les restes auditives que pot tenir la persona amb deficiència auditiva.
•Discriminar auditivament els sons d’alguns animals, instruments i alguns sons
característics d’utensilis que podem trobar a casa.
•Prendre consciència de la dactilologia com a medi per tal de lletrejar les
paraules les quals en la llengua de signes no tenen símbol o són difícils
d’entendre.

Continguts

Els animals: lleó, xai, gos, vaca, gall, porc i cavall.


Els instruments: violí, guitarra, flauta, trompeta, tambor i xilofon.

La casa: dutxa, porta, persiana, batedora, aspirador i telèfon.

Metodologia
Abans de començar les explicacions i les posteriors activitats, la persona amb deficiència auditiva haurà de triar l’opció que vulgui treballar. Pot escollir entre els animals, els instruments o la casa.
Un cop feta la tria, primer haurà de mirar la imatge corresponent, després escoltar el so característic de la imatge. També ha d’escoltar el so del nom de la imatge. Després sortirà amb l’alfabet dactilològic com es lletreja la paraula. S’haurà de prestar atenció ja que després en les activitats surt.
Un cop s’ha finalitzat amb les explicacions es passa a la part de les activitats, depenent de la tria que es faci, les activitats són diferents. Quan ja s’hagin fet totes les del bloc que s’hagi triat, es tindrà l’opció de tornar a la diapositiva del principi on es podrà triar un altre bloc per treballar o si es vol, tornar a fer el mateix.

Avaluació
Es valorarà principalment que hagi discriminat correctament els sons que es treballen. També es valorarà que faci un ús correcte dels símbols dactilologics encara que no es tindrà molt en compte perquè aquest no és l’objectiu principal de l’activitat.

Altres aspectes a tenir en compte
La nostra activitat està pensada per a que la facin sense el suport d’una altra persona, però en el cas de tractar-se d’alumnes de Cicle Inicial seria aconsellable que hi hagués una persona que l’ajudés, ja que potser pot presentar dificultats alhora de tractar la dactilologia.

També és necessari disposar d’un ordinador amb altaveus.

Instruccions per executar-lo
Degut a problemes tècnics per penjar el powerpoint amb tots els hipervincles encara no està disponible. Esperem que en breu ja us puguem facilitar l'enllaç de descàrrega...

Entrevista a Gemma Vedriel (pedagoga)

Bona tarda!

Volem compartir amb tots vosaltres l'entrevista que vam realitzar a la Sra. Gemma Vedriel, llicenciada en Pedagogia i amb una gran experiència en la docència amb nens amb deficiències visuals i motòriques. Actualment està impartint classes a la Universitat Rovira i Virgili i paralelament desenvolupa les seves tasques com a docent-investigadora.

[...]

Dins del món de les noves tecnologies quins software, programes i recursos informàtics destaques en l'educació d'alumnes amb discapacitats per la seva funcionalitat i l'ús que en fas?

Si us sembla bé començaré amb alguns dels programes per a deficients auditius que jo he utilitzat, alguns d'ells poden ser el Signe v5, és un editor de llenguatge signat que permet crear textos en llenguatge escrit i traduir-lo a llenguatge gràfic o de signes amb dibuixos i vídeos. També he treballat amb el CREDA 1000 que és una eina molt útil per als logopedes en la difícil tasca de seleccionar materials informàtics adequats a l’alumnat. També el programa Mira què dic també és força interessant.
Per a deficients visuals és essencial els materials tiflotècnics que s'obtenen a través de la ONCE i són específics per a nens cecs o ambliops.
Per a deficients motors treballo molt amb el Boardmaker que és un editor de taulers per facilitar la comunicació alternativa i l'aprenentatge d'aquesta. És molt útil perquè et permet utilitzar diferents tamanys de símbols pictogràfics, té una gran llibreria de símbols ( uns 3000) tots agrupats en categories de SPC. També el SAW que és un emulador de teclat.
Altres recursos que he utilitzat són el Dialscan o l'ORAC que és un comunicador.

Creus que amb l'us d'aquests programes i les NNTT s'obtenen beneficis que no obtindriem sense ells?

És evident, les NNTT són una eina fonamental en l'educació però potser més encara en els nens amb N.E.E. per exemple conec molts casos de nens amb paràlisi cerebral que amb perifèrics adaptats i programes informàtics han pogut comunicar-se , imagina't la importància! a més a més en casos menys greus l'accés al coneixement és molt més motivador i innovador.

Existeixen subvencions per a poder obtindre els materials específics?

Sí, l'ICASS que depén de la Seguretat Social en dóna i conec casos de centres privats que també reben subvencions d'empreses privades. Normalment tots els nens que necessiten materials adaptats com per exemple perifèrics per a que podin utilitzar l'ordinador reben la subvenció.

[...]

Gràcies Gemma!

Fotodenuncia (Bancs i Caixes d'estalvis) II

Però quan el poc civisme es lliga a un gran cinisme pots veure coses com aquesta:















Ara que els senyors directius de La Caixa ens expliquin com aquest treballador pot entrar cada dia a treballar a aquesta oficina.

Si utilitzeu aquest col·lectiu com a eina publicitaria com a mínim tingueu la decència d'adaptar les vostres sucursals, prou demagògia gratuïta!

Fotodenuncia (Bancs i Caixes d'estalvis)

Estimats bancs i caixes d'estalvis:
Donant una volta per Tarragona veus moltes barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat als ciutadans amb discapacitats però el que encara ens sobte més fins i tot ens indigne és que unes entitats que precisament no són conegudes per tindre pocs beneficis no tinguin encara adaptades les seves sucursals ni els seus caixers automàtics!

Aquí us deixem una mostra:

Caixa Catalunya
BBVA
Caixanova

Caixa Penedès

Caixa Terrassa

Caixa Tarragona

El pais dels sords (Le pays des sourds)

Pel·lícula d'origen francès de principis dels anys 90 dirigida per Nicolas Philibert i guanyadora entre d'altres premis del San Francisco International Film Festival al1993 i del Festival Internacional de Documentals de Bombay al 1994 on un grup d'actors sords, una escola de nens sords, un professor de Llengua de Signes Francesa (LSF) així com altres sords ens introduiran pas a pas i vivència a vivència en el món de les persones que viuen en el silenci. Com és la seva vida? Com els tracten els oïdors?

De forma divertida, encara que amb un ritme molt pausat, anirem descobrint detalls sobre el desconegut món dels sords, especialment per part del professor de LSF que amb un sentit de l'humor i una gran expressivitat ens dóna detalls sobre aquesta llengua i descobreix, per a molts, la realitat de les llengües de signes; que no és una única i universal sinó diferents per a cada comunitat de sords (francesa, catalana, japonesa...); així com la seva facilitat per a aprendre en poc temps (un parell de dies comenta el professor) la llengua de signes d'altra comunitat, en contraposició a la dificultat per als oïdors d'aprendre altra llengua parlada distinta de la pròpia. També, mitjançant les sessions amb els nens sords, aprendrem un sistema d'educació consistent a ensenyar a oralizar (a parlar pronunciant sons que els nens no són capaços de oir o que escolten amb gran dificultat). Sofreixes amb ells veient-los esforçar-se per dominar una forma de comunicació que els és aliena i el bé que s'expressen mitjançant signes i, no obstant això, la satisfacció que senten quan són capaces de parlar i fins i tot d'escoltar, sempre amb dificultat, mitjançant un audiòfon.


Experiències esquinçadores com les d'una dona a qui els pares van tancar en un manicomio pel simple fet de ser sorda o situacions còmiques, però quotidianes, com la recerca de pis per part d'una parella de sords i la seva dificultat per a comunicar-se amb el venedor.




Podeu veure el documental sencer en V.O. subtitulada en castellà a:

http://video.google.es/videoplay?docid=4959782619235031914#

Usos de la PDI (un cas real)

L’altre dia vam tenir ocasió de compartir una estona de conversa amb un mestre que està fent servir la PDI a la seva aula. Us fem cinc cèntim del què ens va estar explicant...

Usos de la PDI:
El mateix ús que tindria qualsevol ordinador: presentacions PowerPoint, vídeos, pel•lícules. Però això encara no presenta cap novetat, fins aquest moment només és un ordinador (evidentment amb connexió a internet) amb una pantalla molt gran. L’accés a qualsevol part de la pantalla es pot fer amb el ratolí o de forma tàctil amb el dit/mà.
La connexió a internet és bàsica ja que suposa una finestra oberta al món, a tota la informació que internet ens pot oferir. Des d’aquest punt de vista és una eina que ofereix uns usos domèstics a classe:
-Trobar imatges de qualsevol tema (vocabulari de català, imatges de qualsevol aspecte a naturals: imatges d’animals, plantes, vídeos youtube...). Permet que la imatge faci l’explicació per tu. Qualsevol activitat interactiva d’internet, format flash, jclic...

-Agenda de classe: es tracta d’arxius Word on cada dia un nen de la classe escriu els deures que hi ha. Aquest arxiu es va guardant i van quedant arxivats tots els dies del curs.

-Activitat expressió oral: cada nen de classe ha de fer una petita presentació d'alguna cosa que els agradi: afició, la seva mascota... . Els nens fan servir la PDI per fer-ne la presentació i la graven a l'ordinador per a que se la puguin endur a cas amb un pen drive.

-Amb un PowerPoint, en el qual pots escriure al damunt i quan vols tancar et pregunta si vols desar els dibuixos, que són tot allò que has anat escrivint, així el proper dia pots continuar des d’allò que havies escrit al teu PowerPoint. .

-Cds de les editorials: pots treballar amb el que et donen les editorials.

Però el que dóna interactivitat a la pissarra digital és el programa "notebook" (en el cas de la pdi d’SMART, l'has de tenir instal•lat, te'l pots baixar de la pàgina d'SMART en una versió de prova). que et permet fer les teves pròpies activitats segons les necessitats que tinguis a l'aula. A més la pots fer servir com si fos una pissarra blanca tradicional, amb la salvetat que et permet desar tot allò que has anat fent durant la sessió de classe (així et permet començar des del lloc exacte on et vas quedar el dia anterior). Això és molt interessant, ja que els nens tenen molta memòria visual i és més fàcil que així es reenganxin amb l'explicació que els has de donar.

Per resumir, la PDI és una eina que és molt útil a l'aula ordinària. El que es guanya és atenció per part dels nens i nenes (de la mateixa manera que es queden "embovats" davant de la tele ho fan davant de la PDI i això fa que entenguin i aprenguin més de pressa). Evidentment no pot ser la única forma d'aprendre però si que és un suport molt bo.

També guanyem atenció des del punt de vista que saben que en un moment o altre els tocarà passar per la pissarra i tocar-la, per tant estan més atents a qualsevol exercici que fas. Estan molt atens al que fa el company qua interactua amb la pdi i si aquest s'equivoca saben que serà algun company que sortirà a fer-ne la correcció. Per tant estan atens tant els que surten a tocar la pantalla com els que s'ho miren.

Un desavantatge que té la PDI és que l'has d'aprendre a fer anar i això vol hores i també que no pots arribar a classe sense havert'ho preparat una mica. Has de conèixer l'activitat que vas a fer i dominar-la quan la presentis als nens. Realment l'ús de la PDI a classe és més una dificultat pels mestres que no pas pels nens i nenes, que ja han nascut en una època diferent.

Fotodenuncia TGN III

Rambla Nova , al voltant de la Font del centenari, Tarragona .

En aquestes fotografies podem veure una bona i una mala solució per que els deficients visuals puguin accedir al pas de vianants. Cal que diguem quina és la bona i quina la dolenta?

Sembla que la brigada d’intervenció ràpida de l’Ajuntament de Tarragona no ho té tant clar.

Fotodenuncia TGN II

Accés al mercat central de Tarragona per l'ascensor,
Podem entrar tothom per aquest lloc?

Fotodenuncia TGN

Diferents botigues del carrer Compte de Rius, Rambla Nova, Part Alta...
El 80% de les botigues del centre de Tarragona no tenen accés per discapacitats

Fotodenuncia Serveis Territorials TGN

Aquest és l'accés als serveis territorials d'interior de la Generalitat de Catalunya. c/ Compte de Rius.
No és massa sosteniiiiiiiiiiiiiiible.
I si vols entrar a fer algun tràmit i tens una deficiència motòrica?

"Capacidades visibles, tecnologias invisibles" (Document amb perifèrics i software per persones discapacitades)

Hola de nou!

A continuació us presentem un document on es mostra una gran quantitat d'avenços per a la inclusió de nens i nenes amb deficiències motòriques mitjançant les noves tecnologies. El document es diu: "CAPACIDADES VISIBLES, TECNOLOGIAS INVISIBLES" presentat per Rafael Sánchez Montoya.

Les TIC poden ser un element d'unió, comunicació i innovació en la mesura que es situen dintre del paradigma emergent de la Intel·ligència Ambiental (ubiqüitat, transparència i adaptabilitat). Amb l'ajuda de casos pràctics es mostra en aquest document que per a millorar la comunicació i les competències curriculars dels alumnes amb necessitats educatives específiques és necessari un andamiatge de recursos: programari, perifèrics i metodologia adequada i el treball cooperatiu de famílies, professors i els serveis de suport (assessors, mèdics, informàtics, etc).

Per a finalitzar, aquest document ens ofereix una prometedora investigació sobre els nous perifèrics d'accés a les TIC basats en la substitució sensorial que s'espera suposin un canvi important en la interacció alumnes - TIC.

Molt interessant!

http://portal.perueduca.edu.pe/basicaespecial/xtras/ponencia1_seminario.pdf

PROGRAMARI PER A DEFICIENTS AUDITIUS II

SPEECH VIEWER III (VISUALITZADOR FONÈTIC D’IBM)

És un sistema d'exercitació de la veu desenvolupat per la casa IBM que requereix una targeta de so específica (Sound Blaster). Incorpora 13 mòduls de treball en 3 categories agrupats en aquests apartats:

-Mòdul de coneixement: exercicis destinats a millorar l’autopercepció de la veu per facilitar el seu autocontrol.

-Mòdul de desenvolupament de tècniques: conté varis jocs destinats a practicar i automatitzar el control de la fonació.

-Mòdul de tècniques vocàliques: inclou jocs per treballar la precisió, el contrast i la creació de models vocàlics.

-Mòdul d’estructuració: actua com un laboratori de fonètica que permet analitzar alguns aspectes de la parla com la sonoritat, intensitat, el to i l’entonació.

Aquest aparell és una eina creada per incrementar l'eficàcia de la teràpia de la parla que analitza els diferents paràmetres de la veu i aprofitant el suport visual gràfic crea una interacció en temps real entre els sons de la parla i la seva representació gràfica en l'ordinador.

Es tracta d’un programa prou motivador ja que representa mitjançant animacions, la producció oral.

PROGRAMARI PER A DEFICIENTS AUDITIUS

GLOBUS 3

És software pensat per persones amb deficiència auditiva per tal que vegin que han emes un so. Si el micròfon detecta sons, el programa respon de moltes maneres diferents segons l’opció del menú que hàgim escollit: formes, colors, jocs....
Quan parlem davant del micròfon, Globus dibuixa cercles, gràfiques, etc, en funció de que el so sigui més fort o més dèbil.

Globus té un conjunt d’exercicis que poden utilitzar-se amb pacients que tenen trastorns d’audició, del llenguatge i també de la parla però prioritàriament està dedicat a alumnes amb deficiència auditiva.
És també útil per persones que vulguin modificar la seva inflexió, pronunciació i qualitat vocal. A més, hi ha la possibilitat d’adaptar-lo a persones amb deficiència motòrica o visual.

Hi ha diferents exercicis que fomenten la producció de sons i fonemes, per exemple, Globus, Grisos, Arc iris o Atractor però el seu funcionament és el mateix: quan es detecta un so per sobre del llindar d’intensitat, es dibuixen contínuament a la pantalla globus, o cercles, o gràfiques, (segons l’opció que s’esculli) que estimulen la parla del pacient i serveixen com a retroalimentació visual del so produït.

També hi ha exercicis que treballen els aspectes fonètics de modulació de la parla: D’intensitat-Duració, de Freqüència, Espectroscopi-Oscilioscopi i Fonograma.

Per acabar, també podem trobar exercicis de fonologia per fomentar la producció de fonemes com són Fonemes i Comparació de patrons.

Podeu trobar molta més informació sobre aquest software aquí.

La Pissarra Digital Interactiva (PDI)

Avui us parlarem una mica sobre la PDI (Pissarra Digital Interactiva).
Sabeu què és una PDI? Segur que sí! Una PDI és sistema tecnològic, generalment format per un ordinador, un projector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a lavisualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció i fer-hi anotacions, incloure-hi moviment, música, presentacions, etc.

La Pissarra Digital Interactiva és l’evolució de la Pissarra Digital. La gran diferència entre una i altra és que la PDI ens permet actuar directament sobre la imatge projectada (inclús amb els dits si és una PDI tàctil) mentre que l’altra només podem actuar mitjançant el teclat, ratolí i demés perifèrics del PC. Per entendre’ns la Pissarra Digital seria un PC connectat a un canó projector amb les possibilitats i limitacions que això ens ofereix... i que coneixem bé ja que és el que trobem a la majoria de les aules de la nostra facultat (de fet a totes menys a una).

Però anem a aprofundir una mica més en la PDI que és el que realment ens interessa!
Aquesta eina ens permet un ventall de possibilitat immens que, si sabem aprofitar i emprar racionalment, aportarà una nova dimensió a les nostres classes magistrals. Per exemple ens permet una triple interacció: el mestre des del PC, un alumne des de la PDI i la resta de la classe des dels seus llocs; ens permet buscar, manipular i mostrar imatges a internet, podem obrir documents que tinguem en qualsevol format (sempre i quan disposem del programa per obrir-los) i treballar sobre ells: fer-hi anotacions, remarcar aspectes importants, etc.

Aquí us deixem un vídeo en el què podreu veure una mica tot això que us hem explicat!



Ara bé, cal fer-ne un ús racional, com dèiem més amunt, i no caure en la temptació de carregar totes les nostres fitxes, presentacions, exercicis, etc. d’infinits moviments, sons i coloraines! De vegades és fàcil que, amb la millor de les intencions, sobrecarreguem massa una presentació i els nostres alumnes enlloc de motivar-se acabin perduts en el bombardeig d’estímuls multisensorials!! ; )

Esperem haver aportat una mica de llum en l’obscur concepte de la PDI i us recordem que aquest blogg també permet certa interacció mitjançant els comentaris que ens vulgueu deixar!

JCLIC

Després de l'aturada per vacances tornem a l'activtat bloggera... Per fer-ho, avui parlarem de l'aplicatiu JCLIC.

El Clic està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia.

Actualment hi ha més de 1200 projectes referents a les àrees de Llengües, Matemàtiques, Ciències Socials, Ciències Experimentals, Música, Visual i Plàstica, Educació Física i Tecnologia destinats a alumnes d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària i Batxillerat. A més, el JClic presenta activitats en llengua Catalana, llengua Castellana, llengua Anglesa, Xinès, Basc, Italià, Grec, o araucà, entre altres.

Donat que el JClic el van creant i ampliant els mateixos mestres, professors o educadors, l’aplicació compta amb l’apartat “Comunitat”, un espai per al diàleg, la comunicació, l'intercanvi i la cooperació entre desenvolupadors, autors de materials, educadors i altres persones i institucions intressades en el projecte. També conté una relació d'enllaços a altres webs relacionades amb el Clic.

A més, hi podem trobar cursos, eines lliures i shareware per aprendre a crear, editar o distribuir activitats educatives amb el JClic i aprofitar totes les seves possibilitats.

La pàgina web de Margarita Fortuny recull molts dels JClic destinats a l’atenció a la diversitat més interessants. Alguns són aquests:

- Projecte “Quídam” d’estructuració del llenguatge

- JClic de logopedes: Es tracta d’un JClic destinat a MEE i a logopedes i es basa en la pràctica fonètica.

- JClic dels pronoms personals: També destinat a MEE i logopedes

- JClic Dibuixos amagats (seriacions i taules de multiplicar): Aquest projecte ha estat pensat en principi per a un alumne concret de 1r amb dificultats en la seriació del 0 al 20, de 1 en 1 i de 2 en 2. També destinat a alumnes extracomunitaris d'incorporació tardana, per aprendre la numeració bàsica.
A la taula de l'1, les trampes són grafies similars als números a seleccionar, ja siguin números o lletres.
Les taules difícils del 5 i del 10, així com la sèrie difícil del 10-20, tenen trampes especialment indicades per a problemes d'orientació espacial o trets dislèxics.

D’altra banda, a la biblioteca de la “zonaclic”, podeu escollir les activitats adaptades al nivell que necessitin els alumnes, presentin o no nee ja que la base del JClic és precisament el poder escollir diferents activitats en relació a les necessitats que puguin presentar tots els alumnes.

Esperem que aquesta informació us sigui d'ajuda i us animi a utilitzar aquesta aplicació!